...es deixa portar per les seues passions i els seus sentiments, a l'hora que es domina a si mateixa...

Superdona!

...em desperto de bon matí, esperant una nova jornada i pensant en el meu estimat blog que sense pensar-hi, o per aquest fet en si, queda en l'oblit. No buscaré subterfugis, sinó que me la "banco". Volia rememorar el camí cap a la superdona...segons Nietzsche, i els tres estats pels que hem de passar...

...comencem la vida sense saber molt bé cap a on anem, serà a mesura que passin los dies, mesos, anys...que passarem de la passivitat i el sofriment del camell, caracteritzant-nos per la resistència..a gafar un esperit més combatiu, guerrer, lluitador...

És quan som lleones que no podem parar de repetir la frase del Che:

"El odio como factor de lucha; el odio intransigente al enemigo, que impulsa más allá de las limitaciones del ser humano y lo convierte en una efectiva, violenta, selectiva y fría máquina de matar".

Però això no serà aparcat sinó que anirà més enllà...i així passarem a un estadi superior, el de la nena que apren i evoluciona, que crea, té futur...

I on anirem a parar?

A la superdona: s'anticipa, fa l'inesperat, utilitza la inteligència abans que la força (tot i que avui en dia haurem de fer un matxembrat per aconseguir els nostres fins), i tota la lluita es desenvoluparà mitjançant l'acció de la nostra ment, que descolocarà a l'adversari mitjançant l'efecte SORPRESA!

Així que tot depen de nosaltres...si volem algun canviar, l'haurem d'efectuar amb les nostres pròpies mans!