alcohol, aclcohol, alcohol...

gran amic de la humanitat, avui reflexat en aquests dos artistes, perquè la segona part l'omple la cantant Edith Piaf...aquesta si, sortida dels "baixos fondos", filla d'una cantant de carrer i d'un contorsionista que deambulava amb el seu circ...Piaf les passà putes, perdó l'expressió, fins que l'amo d'un local es va fixar en la seua veu, tot caminant pels carrers de Paris. I sass!!Ja la té!

D'aquí a la fama...

De locals a locals, però amb una bona dosis d'alcohol a la sang i més tard creixerà la seua adicció a la morfina...iai, que sembla que enlloc de fer la carrera artística acaba fent la carrera ionqui dels artistes. No era la meua intenció, sinó fer un remembering, de petites dosis artístiques que m'havien corregut per les venes ara fa uns anyets. Com ara la mítica...Je ne regrette rien:

Non, rien de rien,non, je ne regrette rien!

Ni le bien qu'on m'a fait,ni le mal;tout ça m'est bien egal!

Non, rien de rien,non, je ne regrette rien!
C'est payé,balayé,oublié.Je me fous du passé!
Avec mes souvenirsj'ai allumé le feu!

Mes chagrins, mes plaisirs,je n'ai plus besoin d'eux!
Balayés les amours avec leurs trémolos,balayer pour toujours!

Je repars à zéro.

Bé de moment, paro per avui, però no us oblideu de La vie en rose...això si que és tendre, i la recordo al film de Sabina interpretat per la fantàstica Audrey Hepburn.