...es mejor que se la lleve un amigo, es mejor que algun desconocido...Mis palomas de Los Pakidermos
Definir l'amor, que complicat! Fins i tot per qui ha estimat o per qui pensa que ho ha fet en alguna ocasió, resulta pràcticament impossible, i és que quan parlem de sentiments les paraules ens queden curtes...no ens posarem romàntiques, però aquesta és una gran història d'amor...en que l'animal salvatge, Catherine, no es deixa robar el cor per por a sufrir. Serà com la Lulami de Breakfast at Tiffany's?
O potser com el seu gat sense nom...qui sap, de qui parlem. Però el que si està clar és que té poders que ningú li pot negar, ja que en cridar ja sigui al Jules o al Jim, els dos corren als seus peus...i que millor per il·lustrar aquest film que és tot passió amb la Jeanne Moreau corrent per davant d'ells:
1 comentario:
ella s'acostava lentament, amb el sempre vell joc de les mirades. El tema venia de lluny, pero ella ara es sentia buidament perduda, llargament enganyada, tristament sola. Havia caigut a la seva pròpia trampa. A ella sempre li queia la mirada en les presències extranyes, era ella qui inconscientment sempre buscava vida més enllà de la vida, i algun petit sotrac al vent de les seves entranyes... pero ara, ella sola, ella enganyada i perduda, va anticipar llàgrimes, i va marxar corrents.
Publicar un comentario