Sempre amb la raó per davant!

Originally uploaded by inuktitut9.

...el poderós mai no podrà treure raó de la seua força,
però natros sempre podrem treure força de la nostra raó, com diuen les tan encertades paraules del Comandante Marcos...
Mai ens podran robar la certesa de que tenim la raó i mentre tinguem la raó tirarem endavant!

Venç la voluntat!

Originally uploaded by inuktitut9.

...els caiguts mai ens abandonen...
qui negarà els torturats, si els seus malsons t'han despertat, els mars de sang són la realitat:
NO VENÇ EL TEMPS VENÇ LA VOLUNTAT!
ho aconseguirem si ens ho proposem i lluitem per la nova societat fermament sense cap mena de desviació...

Pau entre pobles, GUERRA entre classes!

Originally uploaded by inuktitut9.

...i la pau, no ens durà enlloc...com volem sortir d'acá mentre hi hagi pau entre classes?la pau només pot existir entre pobles, entre iguals, entre oprimits, però mai entre classes...no podem acceptar aquest poder i les aberracions viscudes a diari...la paciència arriba fins a un cert punt, cal dir GUERRA entre classes!

Desocupades?

Originally uploaded by inuktitut9.

...desocupats i desocupades...i és que aquella que està okupada ho està en una feina explotadora, que l'aliena, que li amarga la vida...per què no reestructurar la nostra vida i el nostre entorn?
No podem permetre que allò que per a nosaltres és treball, per al poder sigui la nostra okupació durant el temps lliure, per vèncer-los sense mitjans...

La victòria és nostra!

Originally uploaded by inuktitut9.

Unim-nos!
tots i totes plegades fent força...
quins traços i quina força del color que va més enllà de l'art com a qüestió decorativa...tornem a l'época romàntica i trobem així la figura del pintor polític, unit a la lluita per l'alliberament de classes...
acá presentem a Antonio Berni.

l'amour ou l'amitié?

...es mejor que se la lleve un amigo, es mejor que algun desconocido...
Mis palomas de Los Pakidermos

Definir l'amor, que complicat! Fins i tot per qui ha estimat o per qui pensa que ho ha fet en alguna ocasió, resulta pràcticament impossible, i és que quan parlem de sentiments les paraules ens queden curtes...no ens posarem romàntiques, però aquesta és una gran història d'amor...en que l'animal salvatge, Catherine, no es deixa robar el cor per por a sufrir. Serà com la Lulami de Breakfast at Tiffany's?

O potser com el seu gat sense nom...qui sap, de qui parlem. Però el que si està clar és que té poders que ningú li pot negar, ja que en cridar ja sigui al Jules o al Jim, els dos corren als seus peus...i que millor per il·lustrar aquest film que és tot passió amb la Jeanne Moreau corrent per davant d'ells:

...i va de drets humans...

...i va de drets humans...
Originally uploaded by inuktitut9.

Sessions interminables:
...mentre t'ofeguen amb la bossa de plàstic al cap que et produeix l'angoixa de l'asfixia, et colpegen per tot el cos, tirada a terra, en mans de cinc degenerats...insults masclistes i racistes contra les catalanes i catalans..
el suïcidi es converteix en una necessitat, però no tens res a mà...estàs aïllada, sola, sense cap mena de dret...és pitjor que la mort i ningú no en sap res...

alcohol, aclcohol, alcohol...

gran amic de la humanitat, avui reflexat en aquests dos artistes, perquè la segona part l'omple la cantant Edith Piaf...aquesta si, sortida dels "baixos fondos", filla d'una cantant de carrer i d'un contorsionista que deambulava amb el seu circ...Piaf les passà putes, perdó l'expressió, fins que l'amo d'un local es va fixar en la seua veu, tot caminant pels carrers de Paris. I sass!!Ja la té!

D'aquí a la fama...

De locals a locals, però amb una bona dosis d'alcohol a la sang i més tard creixerà la seua adicció a la morfina...iai, que sembla que enlloc de fer la carrera artística acaba fent la carrera ionqui dels artistes. No era la meua intenció, sinó fer un remembering, de petites dosis artístiques que m'havien corregut per les venes ara fa uns anyets. Com ara la mítica...Je ne regrette rien:

Non, rien de rien,non, je ne regrette rien!

Ni le bien qu'on m'a fait,ni le mal;tout ça m'est bien egal!

Non, rien de rien,non, je ne regrette rien!
C'est payé,balayé,oublié.Je me fous du passé!
Avec mes souvenirsj'ai allumé le feu!

Mes chagrins, mes plaisirs,je n'ai plus besoin d'eux!
Balayés les amours avec leurs trémolos,balayer pour toujours!

Je repars à zéro.

Bé de moment, paro per avui, però no us oblideu de La vie en rose...això si que és tendre, i la recordo al film de Sabina interpretat per la fantàstica Audrey Hepburn.

...afrancesada...mai!!

...versats en l'alcohol, grans estrelles ambdos, d'origen francés...

Lautrec i Piaf

Tot i que a vegades pugui semblar que em desvio cap al país veí i enemic, o sigui la France, només és per algunes motivacions artístiques, ja que més enllà d'això la meua relació és distant i més que distant. Bé, no m'he de justificar de res! Però fa dos setmanes vaig recordar al pintor cèlebre pels seus affiches (cartells), Toulouse Lautrec...

Vaig recordar que fa uns anys, quan aprenia a pintar a l'oli en el taller de la pintora lleidatana Isabel Paris, vaig fer la còpia d'un quadre d'aquest pintor. És més vaig copiar en dos ocasions un quadre seu en el que hi surt un gat com a protagonista...l'únic quadre pintat en dos ocasions i l'únic que tinc a la meua habitació penjat...i se m'havia oblidat!

Tornant a Henri Toulose Lautrec...

Era un home que se sentia a gust amb la marginalitat ja que mai superà el seu complexe pel fet de ser més menut que la resta degut a una malaltia per la consangueneïtat dels seus pares (qui eren cosins germans). Se m'entèn? Estic una mica rebuscada amb l'ordre de l'oració, mil disculpes.

Tot i vindre d'una familia de bé i per tant, gaudir de reconeixement en vida, cosa que pocs artistes poden afirmar...no passava de l'1,50, i es relacionava amb els "baixos fondos" sobretot amb los cabarets i el mític Moulin Rouge de Montmartre, sempre amb lo seua bastó i dins una petaca per anar fotent-li a l'alcohol!

lo meu pitjor enemic...

...barreja de dos idiomes imperialistes que es complementen i s'ajuden per conquerir el control del territori lingüístic mundial...
Spanglish!
...ahir va ser un dia ple de moments per recordar...un d'aquests moments en que es desperta quelcom dins teu fou quan vaig escoltar el poema d'una peruana, de nom Julia, amb ascendents xinesos, que estava escrit amb aquesta nova gran invenció que és l'spanglish!
Aleshores fou quan em vaig adonar de què els meus odis lingüístics s'unien fent força...i acá els teniu concentrats en 4 versos:

One mariposita
was flying in the garden
when, de repente, she dropped.
¡Ah, jijo! - She dijo.
I forgot to open my alitas!

...es deixa portar per les seues passions i els seus sentiments, a l'hora que es domina a si mateixa...

Superdona!

...em desperto de bon matí, esperant una nova jornada i pensant en el meu estimat blog que sense pensar-hi, o per aquest fet en si, queda en l'oblit. No buscaré subterfugis, sinó que me la "banco". Volia rememorar el camí cap a la superdona...segons Nietzsche, i els tres estats pels que hem de passar...

...comencem la vida sense saber molt bé cap a on anem, serà a mesura que passin los dies, mesos, anys...que passarem de la passivitat i el sofriment del camell, caracteritzant-nos per la resistència..a gafar un esperit més combatiu, guerrer, lluitador...

És quan som lleones que no podem parar de repetir la frase del Che:

"El odio como factor de lucha; el odio intransigente al enemigo, que impulsa más allá de las limitaciones del ser humano y lo convierte en una efectiva, violenta, selectiva y fría máquina de matar".

Però això no serà aparcat sinó que anirà més enllà...i així passarem a un estadi superior, el de la nena que apren i evoluciona, que crea, té futur...

I on anirem a parar?

A la superdona: s'anticipa, fa l'inesperat, utilitza la inteligència abans que la força (tot i que avui en dia haurem de fer un matxembrat per aconseguir els nostres fins), i tota la lluita es desenvoluparà mitjançant l'acció de la nostra ment, que descolocarà a l'adversari mitjançant l'efecte SORPRESA!

Així que tot depen de nosaltres...si volem algun canviar, l'haurem d'efectuar amb les nostres pròpies mans!