...ceges, suïsses...com devien ser les vaques? Feu les vostres votacions al respecte...aaaa...joijoio...per aquí fan un afegitó: la vaca que riu, què em diu?
No es tractava de que Pere Quart vulgués matar a Joan Maragall, sinó que només buscava la "satisfacció"...
Acá està la suïssa:
VACA SUÏSSA (Pere Quart)
Quan jo m'embranco en una causa justa
com en Tell sóc adusta i arrogant:prou, s'ha acabat!
Aneu al botavantvós i galleda i tamboret de fusta!
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi no em muny ni que s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, dit i fet! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i marjals,
i no espereu que me'n desencami
ni la llepolia d'un manat d'alfals.
Car jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
1 comentario:
reivindiko una entrada exclusiva per la vaca que riu,i no només un simple esment que no treu la son a ningú! k son akets favoritismes per les suisses i les cegues? ket banken lo blog potser? si vols io te'n puk fer un de poema...
d'akella vaca que rient,
no donava llet decent,
sino glaçons ket gelen la dent,
i que espanten al reverent!
i fruit d'una rima com cal,
va sorti de l'estable de cal vidal
atropellarnt un pobre xaval!
la van jutjar per homicidi,
però tots sabem que fou suicidi!
una vaca te dos ulls,
rebentar-ni un, tu ho esculls,
o enviarla sense costos
cap al país alpí sense impostos...
i akí s'acaba la historia
d'una vaca que diu que riu,
que es tira al riu,
no per caçar una perdiu,
sino per fés la cega i la suissa,
en aquest món d'imposicions,
que te venen vaques de dos colors,
que si vos sos de la mala llet,
io soc la de la llet agra!
Publicar un comentario