Inimicus populorum

...del llatí inimicus, no és necessàriament un rival o agressor...
enemic!

Més i més fred...ja estàvem a dimecres a la nit i més que el fred, era la son la meua pitjor enemiga...i al teatre em va embolcallar de tal manera que redueix la impressió de la primera part d' Un enemic del poble, d'Ibsen. Estic amb l'Ibsen o contra l'Ibsen?

Evidentment que estic amb ell...en aquella ciutat on la pau es veu alterada pel descobriment de la contaminació de les aigües del balneari, negoci del poble i atracció de turistes. Quan un dels doctors del balneari ho anuncia i es preocupa per salvar el poble, el poble el considera un enemic..res més a prop de la ralitat..dels nostres dies, on els autèntics amics del poble són titllats com enemics d'aquest, fins i tot pel mateix poble que a vegades sembla que no entengui res, o que no ho vulguin entendre. Acá, en l'obra teatral, Ibsen ens mostra les idees contraposades del bé i el mal.

Trastorna el cor, hi ha moments d'allò més sublims, es veu un heroi que pot dur a terme la revolta i et fiques a la seua pell, i et sents com cada dia quan intentes activar un nou front i la gent et dóna l'esquena, quan et mous pensant en els altres i aquests altres et desprecien...Ningú enten res?