domingo, 22 de abril de 2007

MORT a l'Oncle Tom!


“Así como el amo de antaño usaba a Tom, el negro casero, para controlar a los negros del campo, hoy el mismo viejo amo tiene negros que no son más que modernos Tíos Tom, Tíos Tom del siglo XX, para controlarte y para controlarme, para controlarnos, para mantenernos pasivos, pacíficos y no violentos. Es Tom quien te hace no violento.


Es como cuando tú vas al dentista y te va a extraer un diente. Tú le pegarías cuando comienza a jalar. Entonces él coloca en tu boca algo llamado procaína, para que pienses que no te está haciendo daño. Por eso tú te sientas allí y porque tienes toda esa procaína en la boca, tú sufres pacíficamente. La sangre corre por tu boca, y tú no sabes qué es lo que está pasando. Porque alguien te ha enseñado a sufrir, pacíficamente.”

Malcolm X

D'on surt l'oncle Tom? Aquí rau el concepte de lluita fraticida, perquè com molt bé deia la guerrilla keniana dels Mau-Mau, la primera persona que s'oposa a la llibertat d'un africa/ana, és un altre africà/ana...

Si volem aconseguir la llibertat els primers que haurem de liquidar són les germanes i germans traïdors que no faran més que impedir-nos el camí cap a la independència en tots els sentits...mitjançant la seua passivitat i el seu rebuig a la violència.

I les Rote Zora (cèl·lules feministes revolucionàries alemanes, anys 70-90) ens dirien que la violència exercida pel poder i pel sistema, ha estat socialment acceptada, mentre que la resistència militant violenta, encara es veu amb mals ulls. La nostra violència intimida, mentre la seua gaudeix de legitimitat...i sino responeu allò que es preguntaren les Rote Zora:

¿Por qué no tiene un efecto intimidatorio el traficar con mujeres, sino quemar el coche del traficante?

No vull la seua pau...per això en despertar aquest matí, començo a pensar en crear una mica d'agitament (agite) com dirien acá, i vull pensar en que canviarem la història, en que no podem deixar que segueix aquest curs tan artificiós, on l'encara el poder...sinó mor l'Oncle Tom, mor el poble...

1 comentario:

MeriTxell dijo...

Ei! Està molt bé això de tenir un blog!!!

Feia temps que no sabia res de tu i quan ens tornem "a trobar" m'adono que t'has convertit en tota una periodista! Qui ens ho havia de dir...

Ara se t'acaba la bona vida per això eh? Espero que quan ens veiem a l'agost em facis un resum de la teva vida i de les voltes que has arribat a donar pel món!

Ja he agregat el teu blog a favoritos, així que, a partir d'ara, prometo mirar-lo més o menys sovint ;)

Un petonet wapa!!!!!

- MeriTxell (pastís de maduixeees) -