El pont que ens uneix, el pont que ens separa...

...estructura construïda per a salvar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc... tot passant-hi per damunt. Actualment, són dissenyats i projectats per enginyers civils...

Pont!

Ahir se'm va complicar de tal manera que no vaig poder estar a temps a elaborar la nota. Mil disculpes! Tot naix en una trucada telefònica. Estava a la ràdio ahir al migdia quan de sobte truca una senyora de certa edat amb veu mig tremolosa dient-m si haviem enunciat el 70é aniversari del bombardeig de Gernika. Doncs no, per descuit nostre. Cal celebrar ni que sempre siguin desgràcies i derrotes (a la següent us conto més aniversaris). Ubiquem-nos:

...eren dos quarts de cinc de la tarda quan de sobte, començaren a caure les bombes sobre Gernika. La Legió Condor de l'alemanya de Hitler, donava suport així al bàndol nacional liderat pel "mismismo General Francisco Franco Bahamonde", contra les forces republicanes. Estem en plena Guerra Civil española (1936-39), on Bilbao suposava un nucli de resistència republicana i per tant, havia de ser exterminat"

I el pont? L'excusa i l'objectiu que els feixistes van utilitzar per justificar aquest atac aeri va ser la destrucció d'un pont que es trobava a les afores de la població i que curiosament va quedar intacte. Santa Innocència!

-------------------------------------------

I parlant de ponts, conta la llegenda...

Ens situem a Martorell, Catalunya, ara fa una pila de segles. Hi havia una dona de llarga edat que cada tarda creuava el pont situat en aquesta localitat per agafar aigua de la font que hi havia a l'altre costat del riu Llobregat. Fins que un bon dia, o no tan bo, el riu es desbordà i s'emportà tot el que trobà per davant, inclòs el pont...ai ai ai, pobra iaia que ja no podia passejar per les tardes tot creuant el pont i molt menys anar a buscar aigua de la font.

Però aquella nit les esperances resorgiren quan el diable s'aparegué a la iaia i li proposà que reconstruiria el pont a canvi de que deixés que s'emportés el cos i l'ànima de la primera persona que el creués. I així ho va fer, sense tindre en compte que el dia següent, quan el pont estava ja reconstruit, la iaia tirà un gat com a primer vianant.

I el diable no tingué més remei que quedar-se amb la seua ànima felina i el seu cos i bigotis...Pobre gat!

D'aquí sorgeix el Pont del Diable!