isme, isme, isme...pel darrere...SUFISME!

...no es teoría. No es un conocimiento que se pueda transmitir y aprender sólo a través de las palabras. Es un modo de vida que únicamente se puede aprender con la acción...

Sufisme!

Deixo el sectarisme, així que la nota s'acaba aquí...res d'esoterismes, però em picava l'atenció la meua ignorància quan contemplava un aparador d'una llibreria del centre de Buenos Aires. Em vaig quedar amb la quantitat de llibres sobre sufisme, i ja ho veieu, diu que el amor és la font de totes les formes de coneixement, de totes les acciones possibles, quan a mi em fa reaccionar més aviat l'odi, que l'amor...o és l'amor cap a l'ideal abans que l'odi cap aquell que s'interposa en el nostre camí cap a la llibertat? PROOOUUU

El pont que ens uneix, el pont que ens separa...

...estructura construïda per a salvar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc... tot passant-hi per damunt. Actualment, són dissenyats i projectats per enginyers civils...

Pont!

Ahir se'm va complicar de tal manera que no vaig poder estar a temps a elaborar la nota. Mil disculpes! Tot naix en una trucada telefònica. Estava a la ràdio ahir al migdia quan de sobte truca una senyora de certa edat amb veu mig tremolosa dient-m si haviem enunciat el 70é aniversari del bombardeig de Gernika. Doncs no, per descuit nostre. Cal celebrar ni que sempre siguin desgràcies i derrotes (a la següent us conto més aniversaris). Ubiquem-nos:

...eren dos quarts de cinc de la tarda quan de sobte, començaren a caure les bombes sobre Gernika. La Legió Condor de l'alemanya de Hitler, donava suport així al bàndol nacional liderat pel "mismismo General Francisco Franco Bahamonde", contra les forces republicanes. Estem en plena Guerra Civil española (1936-39), on Bilbao suposava un nucli de resistència republicana i per tant, havia de ser exterminat"

I el pont? L'excusa i l'objectiu que els feixistes van utilitzar per justificar aquest atac aeri va ser la destrucció d'un pont que es trobava a les afores de la població i que curiosament va quedar intacte. Santa Innocència!

-------------------------------------------

I parlant de ponts, conta la llegenda...

Ens situem a Martorell, Catalunya, ara fa una pila de segles. Hi havia una dona de llarga edat que cada tarda creuava el pont situat en aquesta localitat per agafar aigua de la font que hi havia a l'altre costat del riu Llobregat. Fins que un bon dia, o no tan bo, el riu es desbordà i s'emportà tot el que trobà per davant, inclòs el pont...ai ai ai, pobra iaia que ja no podia passejar per les tardes tot creuant el pont i molt menys anar a buscar aigua de la font.

Però aquella nit les esperances resorgiren quan el diable s'aparegué a la iaia i li proposà que reconstruiria el pont a canvi de que deixés que s'emportés el cos i l'ànima de la primera persona que el creués. I així ho va fer, sense tindre en compte que el dia següent, quan el pont estava ja reconstruit, la iaia tirà un gat com a primer vianant.

I el diable no tingué més remei que quedar-se amb la seua ànima felina i el seu cos i bigotis...Pobre gat!

D'aquí sorgeix el Pont del Diable!

La gallina ha dit que no...

Un homenatge companyes i companys, a un gran cantautor, que per molt que hagin volgut embrutar el seu nom, subterfugiant el seu talent, per la capacitat de provocar somnolència...és...és...

Ara si que no tinc paraula, LO INEFABLE!

Pateixo el síndrome de Stendhal...canviant l'escenari de Firenze a Bs As...

La gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou, a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que m´esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne em faré venir un restrenyiment, no tindrà cap més ou calent el que de mi se n´aprofita.

...i és que de cantautor a cantautor, tiro perquè em toca un altra cançó...i és que ja no ens alimenten molles sinó que necessitem el pa sencer, com deia l'Ovidi...quan prenguem consciència de l'explotació que exerceixen sobre natros, podrem combatre-la!

I els galls que amb mi hauran de dormir els triaré sans i valents, que n´estic farta d´impotents que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més, que jo de verge no en tinc res,i que, posats a fer, no em ve d´un segon restrenyiment.

...lo necessitem i ja...que dir d'aquesta lletra...per molts significa la negació a l'acceptació de l'status quo, i tornant a l'Ovidi, ara doncs cal que fem, que no esperem més...que fem i no Callem...Cada cop més fort i més clar...fer sentir la nostra veu...

La gallina ha dit que no, visca la revolució.

Lluis Llach

El valor de la paraula

Fa uns instants m'han dit que no sabia prometre...Potser té raó...falta de constància i de disciplina, i sobretot falta de capacitat per prometre allò que es diu...malhauradament, això s¡ha generalitzat en la nostra societat...i així no anem enlloc!

“…Ninguna revolucionaria termina, sin prolongarse en su lucha y en su ejemplo .

Su grito jamás se apaga, sin que encuentre el eco de mil gargantas jóvenes que lo renueven.

Su sangre jamás se coagula, sin que la asimile la tierra por la cual la derramó.

Esa es su única, íntima y reconfortante recompensa”.

Jorge Ricardo Masetti

MORT a l'Oncle Tom!

“Así como el amo de antaño usaba a Tom, el negro casero, para controlar a los negros del campo, hoy el mismo viejo amo tiene negros que no son más que modernos Tíos Tom, Tíos Tom del siglo XX, para controlarte y para controlarme, para controlarnos, para mantenernos pasivos, pacíficos y no violentos. Es Tom quien te hace no violento.

Es como cuando tú vas al dentista y te va a extraer un diente. Tú le pegarías cuando comienza a jalar. Entonces él coloca en tu boca algo llamado procaína, para que pienses que no te está haciendo daño. Por eso tú te sientas allí y porque tienes toda esa procaína en la boca, tú sufres pacíficamente. La sangre corre por tu boca, y tú no sabes qué es lo que está pasando. Porque alguien te ha enseñado a sufrir, pacíficamente.”

Malcolm X

D'on surt l'oncle Tom? Aquí rau el concepte de lluita fraticida, perquè com molt bé deia la guerrilla keniana dels Mau-Mau, la primera persona que s'oposa a la llibertat d'un africa/ana, és un altre africà/ana...

Si volem aconseguir la llibertat els primers que haurem de liquidar són les germanes i germans traïdors que no faran més que impedir-nos el camí cap a la independència en tots els sentits...mitjançant la seua passivitat i el seu rebuig a la violència.

I les Rote Zora (cèl·lules feministes revolucionàries alemanes, anys 70-90) ens dirien que la violència exercida pel poder i pel sistema, ha estat socialment acceptada, mentre que la resistència militant violenta, encara es veu amb mals ulls. La nostra violència intimida, mentre la seua gaudeix de legitimitat...i sino responeu allò que es preguntaren les Rote Zora:

¿Por qué no tiene un efecto intimidatorio el traficar con mujeres, sino quemar el coche del traficante?

No vull la seua pau...per això en despertar aquest matí, començo a pensar en crear una mica d'agitament (agite) com dirien acá, i vull pensar en que canviarem la història, en que no podem deixar que segueix aquest curs tan artificiós, on l'encara el poder...sinó mor l'Oncle Tom, mor el poble...

......................................................

...el relleno de todo espacio vacío en una obra de arte con algún tipo de diseño o imagen...
Horror vacui!

Horror vacui, horror vacui, horror vacui...és exactament lo que pateix l'Andrew...ja ho veieu en el seu disseny de les postals manufacturades de cumpleanys. La por al buit ha estat i és compartida per vikings, barrocs i rococós i islamistes...entre d'altres com l'Andrew. Se veu que Aristòtil, Plató, els estoics i altres filòsofs oposats a Demòcrit i als atomistes, eren antivacuistes!

"la naturaleza se resiste a tolerar la ausencia de aire; o sea, que la naturaleza aborrece el vacío",

quan avui en dia sabem que l'aire té tendència a repartir-se i okupar tot el recipient on es troba...i de moment encara no ha estat reprimit!

Vet aquí una vegada...

- He decidit que no cal que em quedi a casa esperant que algun idiota aconsegueixi travessar el bosc,

Bella Dorment

- I jo n'estic tipa, d'aquest fetitxista dels peus, us podeu imaginar que esculli la companya de la seua vida d'acord amb el número de sabata que fa?

Com podria aguantar un home així una dona que tingui una mica de respecte per si mateixa?

Ventafocs

Després de tindre cura de la casa dels set nans, estic ben tipa: no n'hi ha cap que tapés el tub de pasta de dents, ni que es rentés els mitjons bruts. No sóc ni delicada ni estúpida i per descomptat no sóc dèbil.

Qualsevol que s'encarregui d'una casa amb set homenets, sense tornar-se boja, ha de ser molt forta.

Esic farta de comportar-me com cal que ho facin les princeses.

Blancaneus

extret de...Les pàmfiles s'enfilen a una millor vida

el centaure Minooooo!!!

L'imagino a la cort del rei Minos preocupat de saber quina espècie de monstre inconfessable pot ser el Minotaure; si és tan espantós com diuen o si no serà potser encantador.

Un esprit non prévenu (Albert Camus)

...Ara fa uns anyets, com a tres o així, vaig trobar-me davant la confusió que comparteix molta gent entre allò que és un centaure i lo que seria un minotaure...Tot començà així:
Estava al menjador de casa al costat de la meua companya de pis de Tarragona (l'actual Mino) i vam començar a divagar sobre el nostre pas per l'institut, fins que sortí l'anècdota de que la Vane (lo Mino) tingué una temporada en que sempre que saludava a algú pel passadís, cridava minotaure.
Aleshores vam començar a parlar de què era un minotaure i li vaig dir que personalment em decantava pels centaures que feien més goig...així va ser com li vaig trencar el joc ja que es va adonar que havia estat confonent lo que era un minotaure, com el que es volia menjar als i les atenenques, per allò que era un centaure...
I què és què en la mitologia grega?
Era un monstre que tenia el cos d'home i el cap de toro...
Minotaure!

Eren unes criatures meitat home, meitat cavall...
Centaure!

TeAtRe...però quin?

...a la rama del arte escénico, relacionada con la actuación, que representa historias frente a una audiencia usando una combinación de discurso, gestos, escenografía, música, sonido y espectáculo...
Teatro!

Provinent del grec aquest terme ens vindria a dir que és un lloc per contemplar...però a l'hora d'elegir allò que volem contemplar, no és fàcil decidir-se. I sortir de lo convencional, molt menys. Per això cal donar un cop d'ull a dos tipus de teatre que em criden l'atenció...

Rememorant-nos a ara fa uns quants anyets, aproximadament 5, vaig fer una sortida a Praga amb l'institut, per celebrar el final d'aquell període, que amb un "estrany" em queda definit. Innocents com erem (ho continuem sent) vam descobrir una nova variant del teatre:
teatre negre.

Tot és negre, com diu lo nom. Fons negre, actrius o actors vestits de negre i llum negra que resalta els objectes fluorescents, que sembla que prenguin vida...tot un efecte òptic!Màgia, que segur que prove dels xinesos (amb tantes sombres xines i teatre de sombres...).

------------------------

En segon lloc, conta la llegenda que...

...un dia el senyoret TeAtRe anava passejant pel carrer...una explosió molt forta sortir d'un centre comercial, on una cèlula revolucionària feminista havia posat un artefacte. Al mateix moment, el senyoret sortir disparat per l'explosió i perdé la vista per sempre més...Així a

partir d'aquell dia passà a ser TeAtRe cec!

Teatre cec! i us preguntareu si té vista...doncs evidentment que no!Com el veuré doncs? Veure és l'últim que es fa...es tracta de treure de la marginalitat als altres sentits...


La defineixen com una forma particular i revolucionària...de sentir lo teatre...on la impossibilitat de l'us de la vista, obliga a descobrir mitjançant el tacte, olfacte i l'oïda. Tot un repte! Llàstima que a diferència del primer, aquest tipus no l'he vist mai...però tot té el seu temps...