NadaR o no Nadar?

...del grec, φως phos ("llum"), i γραφίς grafis ("disenyar" "escriure")...dissenyar, escriure amb la llum...
Fotografia!

He observat bé lo que fa la teconologia?...avui dissabte m'he topat amb una exposició per pura casualitat ple de retrats de Nadar, que no té res a veure amb la natació, que aguda que estic, sinó amb lo fotògrafo francés, Gaspard Félix Tournachon. Gran fotogràf del segle XIX que m'ha donat l'oportunitat de descobrir quin era el rostre d'Offenbach...

ho trobareu surrealista, però mai me l'havia imaginat, mai havia sapigut quina cara tenia, escoltava La Barcarola, i m'omplia de felicitat les composicions d'aquest home tan graciós físicament. I tot després de veure una mica de Kafka i recordar Praga, en l'excursió que vam fer quan anavem a l'institut...ja pujaré més fotos, que una bona blogger mai deixa el seu ofici a mitges.

De moment a gaudir de Nadar!...i com a últim apunt, pels més mandrils, comentar que és l'inventor de la foto-entrevista que es tractava de sotmetre al retratat o retratada a preguntes sobre ell/a i la seua carrera, per tal de treure el seu caràcter en les fotografies, ja que l'entrevista era simultània a la sessió fotogràfica...

type="application/x-shockwave-flash" quality="high" scale="noscale" salign="l" wmode="transparent" flashvars="site=widget-be.slide.com&channel=504403158265572798&cy=be&il=1" width="400" height="300" name="flashticker" align="middle"/>

...Mooon river...

Qui sap quin és lo riu de la lluna...

Vinc d'una festa...primer cop que escric el blog en aquestes condicions, però m'impulsava el desig de visionar la fantàstica Audrey Hepburn demà al matí quan el consultés...no hi havia més remei que recordar el seu cant, a la finestra, en l'escena de Breakfast at Tiffany's.

Quans records...com diria la més que venuda Maria de la Pau Janer, la memòria és selectiva i s'entreté a fer burla d'aquelles qui s'entesten a recuperar-la!

La meua selectiva memòria remarca una escena que internet no me permet recuperar...me dóna errors, així que passarem a veure aquesta actriu, amb la BSO de la película de la mà de Henri Mancini...

i recordarem entre altres, a Dos a la carretera, Sabrina o el seu fabulós paper a My Fair Lady...

http://www.youtube.com/watch?v=GXetwWjLzYQ

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull,

i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot, mentres pasturen l'herba fresca a l'atzar...

Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada...

Però torna, i baixa el cap a l'aigua i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set.

Després aixeca al cel, enorme,

l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic;

parpelleja damunt les mortes nines,

i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

ajustament de comptes!

...se desarrollaba por voluntad de una de las partes -el desafiante- para lavar un insulto a su honor...

Duelo!

...ceges, suïsses...com devien ser les vaques? Feu les vostres votacions al respecte...aaaa...joijoio...per aquí fan un afegitó: la vaca que riu, què em diu?

No es tractava de que Pere Quart vulgués matar a Joan Maragall, sinó que només buscava la "satisfacció"...

Acá està la suïssa:

VACA SUÏSSA (Pere Quart)

Quan jo m'embranco en una causa justa

com en Tell sóc adusta i arrogant:prou, s'ha acabat!

Aneu al botavantvós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia flaca

ni s'amistança amb el cafè pudent.

Vós no sou qui per grapejar una vaca,

ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,

que sempre ha tingut ànima d'esclau.

A mi no em muny ni que s'acosti amb sabre!

Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, dit i fet! He pres el determini,

l'he bramulat per comes i marjals,

i no espereu que me'n desencami

ni la llepolia d'un manat d'alfals.

Car jo mateixa, si no fos tan llega,

en lletra clara contaria el fet.

Temps era temps hi hagué una vaca cega:

jo sóc la vaca de la mala llet!

Un pan!!

...per què doncs un pa? és que ningú sap quin gran esdeveniment està a punt de succeir?

...estem en la plena crisis del pa, ja que mengem 35% menys de pa que ara fa un segle...només 57 kilos de pa a l'Estat espanyol...ecsss...I treuen varietats i varietats fins a arribar a les 135...

Per això cal fer Mundialsss....i preliminarssss....

Lo proper dilluns 11 de juny...s'inicia la Segona Copa Luis Lesaffre, eliminatòria Llatinoamericana de Mestres Panaders. Us enrecordeu del Gran Sushiii?¿?ooooo...quines carns arrebossades que feia...doncs ara anem a descobrir l'art dels panaders, on la Selecció Argentina estarà representada en tres categories: especialitat pa baguette, categoria artística i en bolleria.

Los panaders primer s'enfronten en una sèrie de probes que inclouen un programa de fabricació de baguettes, pans i bolleria i el programa de lliure realització d'una peça artística decorativa...

mmmmm....que bé que sona...i m'anticipo al fet, perquè lo dilluns ho veuré en directe...

Totes les seleccions a per la Copa Mundial de la Panaderia (EUROPAIN 2008) que es disputarà a França l'any que ve.

Coli-k?...

...Colifatos del Mundo Uníos!!! Primer Encuentro Mundial de Radios Realizadas por Usuarios de Salud Mental...

Ahir fou més que sorprenent...no hi ha paraules per expressar allò que se sent quan et sents l'estranya en el món, quan estàs rodejada de gent a qui la societat tracta com a diferents, i en aquell moment ets tu la diferent, perds l'hegemonia i ets sents més que fantàsticament perduda en un mar que no t'és habitual i et sorpren, descobrint noves percepcions, noves subjectivitats...

Itàlia, França, Suïssa, Brasil, Xile, Argentina, Catalunya...una mica de cada lloc per compartir experiències entre persones que utilitzen la ràdio com a instrument de recuperació i promoció de Salut Mental, Clínica i Comunitària.

I tot organitzat per la Radio La Colifata, la primera ràdio en el món en transmetre des d'un neuropsiquiàtric. Nascuda el 1991 ha sigut la font d'inspiració pel sorgiment de múltiples experiències al planeta.

Inimicus populorum

...del llatí inimicus, no és necessàriament un rival o agressor...
enemic!

Més i més fred...ja estàvem a dimecres a la nit i més que el fred, era la son la meua pitjor enemiga...i al teatre em va embolcallar de tal manera que redueix la impressió de la primera part d' Un enemic del poble, d'Ibsen. Estic amb l'Ibsen o contra l'Ibsen?

Evidentment que estic amb ell...en aquella ciutat on la pau es veu alterada pel descobriment de la contaminació de les aigües del balneari, negoci del poble i atracció de turistes. Quan un dels doctors del balneari ho anuncia i es preocupa per salvar el poble, el poble el considera un enemic..res més a prop de la ralitat..dels nostres dies, on els autèntics amics del poble són titllats com enemics d'aquest, fins i tot pel mateix poble que a vegades sembla que no entengui res, o que no ho vulguin entendre. Acá, en l'obra teatral, Ibsen ens mostra les idees contraposades del bé i el mal.

Trastorna el cor, hi ha moments d'allò més sublims, es veu un heroi que pot dur a terme la revolta i et fiques a la seua pell, i et sents com cada dia quan intentes activar un nou front i la gent et dóna l'esquena, quan et mous pensant en els altres i aquests altres et desprecien...Ningú enten res?

...UuUuUuHhHhHh...Vampisol!!

...monstre que sobreviu xuclant la sang humana o animal, és un paràsit amb forma humana. Sovint té la capacitat de transformar-se en altre formes, sobretot la de ratpenat...
Vampir!
...es feia fosc, era un dilluns qualsevol, com qualsevol altre dia, ple d'activitats culturals...però el ferd era una constant no tan dominant acá a Bs As Capital Federal, i just aquell dilluns si que se't gelava el cos. Això feia que tothom es desdis dels plans que tenia fets per aquest dia i decidís marxar cap a casa al costadet de l'estufa, per estar ben calentetes i calentets. Però jo no!Jo em resistiria al fred que tan estimo i em dirigiria a la Facultat de Socials per veure Vampirs a la Habana, un film d'animació del 1985 de Juán Padrón.

Els vampirs de tot lo món es disputen la pòssima revolucionària, Vampisol, que els hi permetrà passejar-se sota la llum del sol. Hi ha dos clans: els mafiosos ianquis que la volen destruir per continuar amb la seua red de locals nocturns amb platges artificials, i els vampirs europeus que es volen fer amb el Vampisol, per tindre'n el monopoli i forrar-se i fer-se una dentadura d'or ben relluent...Així, Pepito, el nebot del creador de la fòrmula serà perseguit per ambdos grups:

Qui es farà amb el Vampisol?