...el poderós mai no podrà treure raó de la seua força,
però natros sempre podrem treure força de la nostra raó, com diuen les tan encertades paraules del Comandante Marcos...
Mai ens podran robar la certesa de que tenim la raó i mentre tinguem la raó tirarem endavant!
lunes, 21 de mayo de 2007
Venç la voluntat!
...els caiguts mai ens abandonen...
qui negarà els torturats, si els seus malsons t'han despertat, els mars de sang són la realitat:
NO VENÇ EL TEMPS VENÇ LA VOLUNTAT!
ho aconseguirem si ens ho proposem i lluitem per la nova societat fermament sense cap mena de desviació...
qui negarà els torturats, si els seus malsons t'han despertat, els mars de sang són la realitat:
NO VENÇ EL TEMPS VENÇ LA VOLUNTAT!
ho aconseguirem si ens ho proposem i lluitem per la nova societat fermament sense cap mena de desviació...
Pau entre pobles, GUERRA entre classes!
...i la pau, no ens durà enlloc...com volem sortir d'acá mentre hi hagi pau entre classes?la pau només pot existir entre pobles, entre iguals, entre oprimits, però mai entre classes...no podem acceptar aquest poder i les aberracions viscudes a diari...la paciència arriba fins a un cert punt, cal dir GUERRA entre classes!
Desocupades?
...desocupats i desocupades...i és que aquella que està okupada ho està en una feina explotadora, que l'aliena, que li amarga la vida...per què no reestructurar la nostra vida i el nostre entorn?
No podem permetre que allò que per a nosaltres és treball, per al poder sigui la nostra okupació durant el temps lliure, per vèncer-los sense mitjans...
No podem permetre que allò que per a nosaltres és treball, per al poder sigui la nostra okupació durant el temps lliure, per vèncer-los sense mitjans...
La victòria és nostra!
Unim-nos!
tots i totes plegades fent força...
quins traços i quina força del color que va més enllà de l'art com a qüestió decorativa...tornem a l'época romàntica i trobem així la figura del pintor polític, unit a la lluita per l'alliberament de classes...
acá presentem a Antonio Berni.
tots i totes plegades fent força...
quins traços i quina força del color que va més enllà de l'art com a qüestió decorativa...tornem a l'época romàntica i trobem així la figura del pintor polític, unit a la lluita per l'alliberament de classes...
acá presentem a Antonio Berni.
l'amour ou l'amitié?
...es mejor que se la lleve un amigo, es mejor que algun desconocido...Mis palomas de Los Pakidermos
Definir l'amor, que complicat! Fins i tot per qui ha estimat o per qui pensa que ho ha fet en alguna ocasió, resulta pràcticament impossible, i és que quan parlem de sentiments les paraules ens queden curtes...no ens posarem romàntiques, però aquesta és una gran història d'amor...en que l'animal salvatge, Catherine, no es deixa robar el cor per por a sufrir. Serà com la Lulami de Breakfast at Tiffany's?
O potser com el seu gat sense nom...qui sap, de qui parlem. Però el que si està clar és que té poders que ningú li pot negar, ja que en cridar ja sigui al Jules o al Jim, els dos corren als seus peus...i que millor per il·lustrar aquest film que és tot passió amb la Jeanne Moreau corrent per davant d'ells:
...i va de drets humans...
Sessions interminables:
...mentre t'ofeguen amb la bossa de plàstic al cap que et produeix l'angoixa de l'asfixia, et colpegen per tot el cos, tirada a terra, en mans de cinc degenerats...insults masclistes i racistes contra les catalanes i catalans..
el suïcidi es converteix en una necessitat, però no tens res a mà...estàs aïllada, sola, sense cap mena de dret...és pitjor que la mort i ningú no en sap res...
...mentre t'ofeguen amb la bossa de plàstic al cap que et produeix l'angoixa de l'asfixia, et colpegen per tot el cos, tirada a terra, en mans de cinc degenerats...insults masclistes i racistes contra les catalanes i catalans..
el suïcidi es converteix en una necessitat, però no tens res a mà...estàs aïllada, sola, sense cap mena de dret...és pitjor que la mort i ningú no en sap res...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
